SkAkEjAt

La mort del rei del Reggae

2009-08-26T10:20:00.000-07:00

Si, l'esperit Bob Marley mor en l'illa que el va vore néixer. El reggae actual jamaicà (una bona part) està profanant aquest estil musical que es caracteritza, des dels seus inicis, per ser un so de crítica social, respecte al ser humà, siga del color i de la orientació sexual que siga. Respecte, eixa és la paraula, i això és el que molts artistes de "reggae" actual estan passant per alt, sobretot en el tema dels homosexuals amb lletres que criden al rebuig de la comunitat Gay i Lesbiana, inclús preguen per la seua mort. També els seus videoclips estan impregnats de masclisme utilitzant la dona com a objecte sexual. Lamentable.

Navegant per la xarxa he trobat una noticia polèmica produïda l'any 2007 arran les protestes de la comunitat de gays i lesbianes davant les portes de la sala Apolo de Barcelona per a protestar contra l'actuació d'un deixos grups de "reggae" jamaicans actuals anomenat Beenie Man (per curiositat mireu al youtube algun vídeo, res a veure amb l'autèntic reggae), ja que incitava en les seues lletres a l'odi i a la violència contra els gays i lesbianes. La polèmica va acabar amb la signatura d'un acord on Beenie Man es comprometia a ometre aquest odi cap a la comunitat homosexual durant l'actuació.

Aquí no acaba la cosa, i per tal de intentar tancar la polèmica Beenie Man y Sizzla (altre exponent d'eixa música) escrigueren una carta que des del meu punt de vista és un tant hipòcrita vist el missatge que duen les seues cançons, i l'únic que intenten és desviar l'atenció i protegir-se’n, hipòcritament darrere del que realment significa la música reggae des dels principis amb Bob Marley com a màxim exponent, és a dir, el reggae com a expressió d'igualtat, tolerància, respecte, pau, etc. Hi pot cabre més hipocresia?

Bé, aquí vos deixe la famosa carta per a que pugueu jutjar vosaltres:

‘THE REGGAE COMPASSIONATE ACT’

Nosotros, los artistas de la comunidad reggae, presentamos aquí esta carta como un símbolo de nuestra dedicación a los principios del reggae, que se fundan en el concepto de ONE LOVE. A través del tiempo el Reggae ha sido reconocido como autor de cambio social positivo.
Nosotros seguiremos esta justa y gloriosa tradición.

Los Artistas Reggae y su música han luchado contra las injusticias, la desigualdad, la pobreza y la violencia, aún cuando ellos mismos eran víctimas de estas mismas circunstancias. Con los años, un público sin precedentes ha conocido y disfrutado de la música reggae en todo el mundo. Los Artistas de la Comunidad Reggae respetan y defienden el derecho de todos los individuos a vivir sin miedo a represalias debidas a su religión, su orientación sexual, raza, etnia o género.

Aún si reconocemos que nuestra comunidad artística incluye en muchos individuos diferentes, que se expresan de maneras diferentes y sostienen una miríada de creencias, creemos firmemente que el camino hacia el futuro se funda en la tolerancia. Cada persona puede tener su propia convicción y nosotros tenemos que ser respetados por nuestra libertad de palabra en la medida en que respetamos la ley, pero debe estar claro que no hay espacio en la comunidad musical para el odio y el prejuicio, inclusive no hay espacio para el racismo, la violencia o la homofobia.

Nosotros no promovemos ni predicamos el ODIO sino que sostenemos una filosofía de AMOR, RESPETO y COMPRENSIÓN hacia todos los seres humanos como fundamento de la música reggae.

Esta declaración es una apelación para el retorno de los siguientes principios como guía y visión para el futuro de una comunidad de música reggae sana:

Vibración positiva
Elevar la Conciencia
Compromiso Social y Cívico
Democracia y Libertad
Paz
Madre Naturaleza
Derecho y Justicia para todos
One Love
Derechos Individuales
Humanidad

Nosotros, como artistas, nos empeñamos en una existencia holística y sana en el mundo y en el respeto total del mundo humano y natural. Nosotros nos comprometemos a que nuestra música siga contribuyendo positivamente al diálogo mundial sobre la paz y la justicia para todos.

Para este fin acordamos no interpretar ninguna música o letra contra alguien o algo, o que pueda ser definida como incitación a matar a cualquier persona de cualquier comunidad, o que sea contra la ley del país donde demos un concierto.

ONE LOVE

Esta iniciativa tampoco está ausente de polémica. Dentro del propio movimiento reggae se alzan muchas voces criticando la hipocresía que suponen firmas de cartas como estas y que desde que comenzaron las cancelaciones de conciertos de reggae por toda Europa vienen siendo habituales. Muchos ponen de manifiesto que los artistas firmarían cualquier cosa con tal de no perder el dinero que suponen estos conciertos y el que también pierden por la retirada de la exponsorización que les brindan algunas marcas. Y nos les falta razón.

Sin embargo mi reflexión de hoy no es sobre la actitud de los artistas sino sobre esta carta en concreto, quién la promueve y su importante contenido.

Si realmente Miguel Collins o Moses Davis han leido esta carta no creo que les haya sido muy dificil firmarla. Resume de manera perfecta lo que a la gran mayoría de amantes del reggae en Europa nos hace sentirnos orgullosos de formar parte de esta gran familia. Enumera los valores humanos que desde siempre han formado parte indivisible de la música reggae: el compromiso social, la paz, la justicia, el cuidado de la madre tierra y la vida natural, el amor, EL RESPETO.

Es muy difícil pensar en alguién que no aspire a estos nobles principios, es muy difícil pensar en alguien que no quiera firmar esta carta. Por eso es importante que el Rototom actúe (y viene ya siendo habitual) como portavoz de la conciencia colectiva de la reggae massive europea y que trabaje para imponer el RESPETO en contraposición a tanta locura en las letras.

Este es el reggae que yo defiendo, esta es la actitud inteligente que debe prevalecer en la escena y por lo tanto debemos apoyar y fomentar actitudes como la que defienden la gente del Rototom Sunsplash.

Per moltes cartes que escriguen no podran ja enganyar ningú, seguiran sent homòfons de pensament i seguiran escrivint lletres contra aquesta comunitat perquè no la toleren. L'esperit de Bob Marley, del "one love" a mort, però seguim sent molts qui encara seguim creient, i només em cal pensar una cosa: EIXE ESTIL NO ÉS AUTÈNTIC REGGAE.

Poema final del reportatge "Bagdad Rap"

2009-08-26T08:58:00.000-07:00

I ara la millor manera de contraatacar contra tot tipus de guerra criminal, la paraula:

La cançó: un arma al servei de la revolució

2009-08-24T10:26:00.000-07:00

Seguint el ideari d’aquesta pàgina, voldria donar a conèixer una sèrie de cantautors que han format part del canvi social i polític viscut als seus respectius països, utilitzant la cançó com a eina de propaganda a la població. Triomfés o no, han dut el missatge mitjançant les seues lletres plenes d’amor i esperança, lletres per a conscienciar la població de la necessitat d’un canvi en la política del país. Però no només han dut els cantautors el missatge amb les seues lletres, també han eixit cançons populars, conegudes i cantades per tothom, sent el cas més proper les cançons de la guerra civil.

La cançó, com la paraula, sempre ha sigut un arma al servei de les revolucions, posant en perill l’ordre establert, posant com a exemple Víctor Jara, qui finalment, després de trencar-li les mans per a que no poguera tocar la guitarra, el van afusellar només per cantar. És el millor exemple per entendre la dimensió que pot tindre la música per difondre un missatge.

Podem citar molts cantautors, des de Carlos Puebla en Cuba, passant per Alí Primera en Veneçuela, o sense anar molt més lluny del nostre país, Lluís Llach, qui en temps del franquisme, mitjançant les seues cançons, feia una crítica al règim, el poder, els abusos a la classe treballadora, com també llençava cants d’esperança i un futur millor, com és el cas del seu tema més conegut, L’Estaca, on feia una crida a la unitat del poble per tal d’alliberar-se de l’esclavitud que vivien sota el règim franquista.

En alguns llocs les respectives revolucions van tindre èxit, en canvi, malauradament en altres no van tenir la mateixa sort. Però tant en uns com en altres, les cançons i els seus creadors van perviure en la memòria , i seguiren despertant sentiments d’esperança en molta gent que encara somia en un altre mon, perquè volem un mon on càpiguen molts mons, perquè seguim creient que és possible si mai apaguem la flama que totes i tots aquells cantautors i revolucionaris de temps passats van encendre. I perquè la cançó és un arma que no s’oxida, que no es fa vella, perquè la lluita del passat segueix sent la lluita del present.

Per acabar vull mostrar el meu suport al cantautor català Cesk Freixas, qui ha patit la censura dels fills d’aquells que un dia censuraren en Lluís Llach. Com també recordar el cas de Fermín Muguruza en el País Valencià, on tenia prohibida l’entrada per les seues cançons en favor de la llibertat del poble basc. Malgrat tot la lluita mai s’aturarà, des de Víctor Jara fins Cesc Freixas o Fermín Muguruza (i molts d’altres no menys importants) seguirem cantant per la revolució mundial.

No més censura!

2009-08-23T03:30:00.000-07:00

El PP també demana prohibir el concert de Cesk Freixas

diumenge, 23 agost 2009

El Partit Popular de Figueres ha decidit unir-se a la reivindicació de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía de prohibir el concert del cantautor Cesk Freixas previst pel dia 29 d'agost en el marc del Festival Acústica, un festival de reconeguda trajectòria i de referència en el panorama musical català. La junta local del PP a Figueres manifesta el seu "més rotund rebuig" a la presència de l'artista, en considerar-lo "una persona que es mou dins de món radical violent". El Partit Popular manté que Freixas no és digne d'un festival de caràcter municipal com l'Acústica, tenint en compte que la regidoria de Cultura de l'ajuntament està en mans del PSC, "un partit que, com el nostre, ha sofert la violència que Cesk Freixas defensa".

El PP i Ciutadans titllen Freixas de "violent" basant-se únicament en l'actuació que va oferir a l'acte commemoratiu dels 30 anys d'Estratègia Independentista que va tenir lloc el 13 de juny passat a Vic. Un acte multitudinari que va comptar amb nombroses intervencions de personatges que han marcat la història de l'independentisme català i que va incloure també actuacions musicals com la del mateix Cesk Freixas.

Ciutadans va demanar la prohibició de l'actuació musical el passat 14 d'agost, al·legant que Cesk Freixas està vinculat a "organitzacions independentistes radicals sorgides de la dissolució de Terra Lliure". C's arribava a afirmar fins i tot que les lletres del cantautor "promouen l'odi i la violència" i que les seves actuacions "semblen més un acte polític que un concert de música". Amb una setmana de diferència, el PP de Figueres s'ha sumat a la petició i demana també censurar Cesk Freixas per donar suport, diu, al "grup terrorista" Terra Lliure; petició que de moment no ha estat contestada per l'alcaldia de la ciutat.

Davant d'aquesta campanya de boicot per part de les dues formacions polítiques figuerenques, el cantautor Cesk Freixas ha anunciat que "si les acusacions no s'aturen", estudiarà la possibilitat de denunciar Ciutadans i el Partit Popular per danys i prejudicis. Freixas manifesta que no accepta "la utilització de la mentida amb finalitats polítiques" i que això "només demostra la seva poca capacitat d'anàlisi real, el seu oportunisme i la seva mediocritat com a gestors polítics".

"S'ha demostrat llargament quins són els interessos d'aquest partit: menysprear tot allò que no segueixi una línia ideològica en clau conservadora i espanyolista. I assenyalar com a violents els altres, malgrat no tenir-ne proves ni existir-ne", etziba Freixas, que avança que no caurà al joc d'aquests dos partits i que farà ús del seu "dret legítim de protestar, de reivindicar i d'evidenciar els problemes que passen".

L'artista afirma que les dues formacions polítiques estan tramant "una campanya plena de mentides sense cap mena de fonament ni justificació". "Perquè nosaltres estem en contra del pensament únic, i perquè entenem la llibertat d'expressió com una eina per construir, vertaderament, el món de persones i pobles lliures que volem", diu.

Freixas insta tothom qui estigui "en contra d'aquest nou feixisme vestit de no-nacionalisme" a assistir al concert. És per això que ha iniciat una campanya a la xarxa social Facebook per denunciar la criminalització i la censura.

El concert de Cesk Freixas tindrà lloc el proper 29 d'agost a les set del vespre a la plaça de l'Ajuntament de Figueres, on presentarà les cançons dels seus quatre anys de carrera i avançarà alguns temes del seu tercer treball discogràfic. Precisament el passat 18 de gener va celebrar a la sala La Mirona de Salt el seu cinquè aniversari de carrera musical, amb un concert de llarga durada que va aplegar fins a 400 persones a Salt. Un multitudinari esdeveniment que va comptar amb la presència de grans figures musicals com Miquel Gil, Feliu Ventura o Xavi Sarrià, el cantant d'Obrint Pas.

Cinc anys, els de trajectòria artística del cantant, durant els que fent ús de la cançó protesta s'ha erigit com una de les figures de referència al panorama artístic dels Països Catalans. Cinc anys de militància musical que li van ser reconegus l'any passat, quan el cantautor va rebre el Premi Enderrok 2008 al millor artista de cançó d'autor per votació popular per l'àlbum "El camí cap a nosaltres".

Font: www.llibertat.cat

Israel=NAZISMO

2009-08-23T02:07:00.000-07:00

Una noticia apareguda en un diari de prestigi en Suècia, afirma que l'exèrcit d'israel assassina població palestina per a després traficar amb els seus òrgans. Israel com sempre no fa res per investigar i veure si això és cert o no, pel contrari l'únic que fan és fer-se les víctimes diguent que l'article és una expresió d'antisemitisme. Jo només he de dir una cosa. El nazisme hui en dia és predicat per cuatre "manyacos" que poc pot atemorir al poble jueu. No vulgueu buscar síntomes d'antisemitisme allà on no hi ha, i per favor apreneu d'una vegada del que vosaltres vau patir no fa molt de temps i no apliqueu aquest mateix patiment al poble palestí.

La Rage!

2009-08-22T07:48:00.000-07:00

Visitando la web pluralia.tv descubrí esta rapera marsellesa que pronto me cautivó con la fuerza y rabia que expresa en su tema La Rage. El hip-hop es uno de esos ritmos de la calle, siempre presente en los ghettos de nuestras ciudades, nada que ver con algo chulesco, con chicas bonitas y coches caros. Keny Arkana se define como "una contestataria que hace rap", y yo diría que eso precisamente es el rap, un ritmo contestatario, crítico con la sociedad que nos rodea, con las injusticias sociales, las desigualdades de todo tipo; sexual, racial... El hip-hop es la rabia, la manera de expresarla, de transmitirla. Eso es el hip-hop.

Venezuela es un ejemplo de la utilidad de este estilo para pregonar la revolución por las barriadas de Caracas, donde la cultura rap se está imponiendo a la cultura de la violencia y la delincuencia con grupos como Area 23 que a través del hip-hop han realizado trabajos comunitarios en distintas parroquias de Caracas. Éste es el verdadero espíritu hip-hop. Y por ello, el hip-hop en Venezuela forma parte del cambio político-social que se está produciendo desde la llegada de Hugo Chávez a la presidencia y su programa del nuevo socialismo del siglo XXI.

Pasen y abran sus mentes a través de sus mensajes:

Calypso en català!

2009-07-29T14:17:00.000-07:00

Avui m'agradaria apropar-vos a un dels grups més importants del panorama musical català, i un dels grups estatals més importants a nivell internacional, compartint escenari amb "pesos pesados" de l'ska i el reggae com Laurel Aitken, Skatalites o Toots and The Maytals.

En un principi quan només eren una colla d'amics que es reunien per tocar, i només feien versions d'aquests grups mítics jamaicans, s'anomenaven Dr.Calypso and the Barcelonians, posiblement imitant Toots and The Maytals, un dels seus idols musicals, per a passar a anomenar-se Dr.Calypso, poc després de conèixer a Laurel Aitken, un dels fundadors de l'ska, i d'aquesta manera tirar endavant el projecte musical que tant d'èxit ha tingut a nivell internacional.

En el següent enllaç trobareu una xicoteta història del grup: Dr. Calypso y en aquesta altra trobareu la pàgina oficial del grup Dr.Calypso.com.

Per acabar voldria mostrar-vos unes cuantes cançons. En primer lloc una molt especial per a tots els culés després de guanyar el triplet. Ací una versió ska de l'himne blaugrana fet pels Dr. Calypso i que des d'aquest post m'agradaria dedicar a totes i tots els seguidors del Barça:

Ara penjaré un repertori de les meues cançons preferides de Dr. Calypso:

Ska-punk!

2009-07-14T13:41:00.000-07:00

En un principio no podriamos relacionar el punk i el reggae debido a sus ritmos tan opuestos; por un lado el punk se caracteriza por unos ritmos más rápidos y crudos, por el contrario, el reggae, se caracteriza por unos ritmos más lentos. Ésto nos lleva a preguntarnos cómo unos ritmos tan diferentes llegaron a fusionarse creando un subgénero dentro del punk y el reggae, el reggae-punk, muy relacionado a su vez con el ska-punk.

Para poder contestar la pregunta debemos trasladarnos a la década de los 70, cuando una oleada de immigrantes jamaicanos fueron a parar a Inglaterra, fusionándose dos culturas diferentes pero con un objetivo común. Pero vayamos por partes. Primero debemos acercarnos un poco a los orígenes de este estilo musical surgido en la década de los 60 como escisión del rock, el punk. Este fenómeno se produjo debido a la relajación del rock con relación a la crítica social y su apertura hacia un mercado, utilizado como pieza de escaparate. Así nació el punk, como contestación a esa dejadez del rock, cogiendo el testigo que el rock dejó escapar y acercándose así a los jóvenes que detrás de un estilo propio pretendían dar a conocer su descontento con la sociedad del momento.

Llegados a este punto, con el nacimiento del punk en la década de los 60, nos trasladamos ahora a la década de los 70, que como ya he dicho se produjo una oleada de immigración jamaicana a las Islas Británicas. Aún siendo dos estilos de música totalmente opuestos, el movimiento punk vió en esta música jamaicana un nuevo estilo de protesta, traducido en las letras que muchos de sus iniciadores, como el mismísimo Bob Marley, cantaban contra las injusticias sociales, dando voz a los sin voz. De esta manera nació el reggae-punk y el ska-punk, estilos iniciados por grupos como The Clash, amb el seu disc London Calling.

Este post me gustaría dedicarlo a una de las bandas del Estado Español que ha recogido los frutos del ska-punk ya comentado. El grupo en cuestión es Ska-p, y me gustaría ofrecerles este post después de haberlos conocido hace unos días en los Arenales del Sol, y ver con mis propios ojos que a pesar de la fama que han llegado a cosechar siguen siendo aquellos chicos de un barrio obrero de Madrid llamado Vallecas, gente humilde y muy agradecida con su público. Darle las gracias por dar a conocer este estilo musical en el Estado Español, y por hacer correr la voz insurgente a través de sus letras.

Termino con la foto que nos hicimos Rosa y yo con Pulpul (cantante) y el lesionado Chiquitín (trompetista), y una de esas canciones de las que hablaba. Gracias amigos.

Benvingudes i benvinguts

2009-07-08T14:21:00.001-07:00

Després d'un temps de reflexió he decidit enfocar el meu blog únicament a la música ska, reggae, calypso, o qualsevol de les varietats d'arrels jamaicanes existents. No només pretenc donar a conèixer aquest mon musical al meu públic, si no també que em servisca a mi per a conèixer nous grups, nous estils. Tot el mon que em coneix sap de sobra que si hi ha algun estil de música que m'identifica 100% (malgrat les meves temporades d'escoltar altres coses) és l'ska i el reggae, i així i tot no arrive a conèixer per complet aquest mon musical. És per això, com per apropar un poc més aquest estil a totes i tots aquells que vulguen, que me decidit a empendre aquest blog.

I per començar amb bon peu el blog, que millor que introduir-lo amb una cançò que va donar per primera vegada nom a la música reggae. Es tracta del tema "Do the reggay" dels mítics Toots and the Maytals. Si clickeu al damunt podreu accedir a una xicoteta biografia del grup que he trobat a la wiki, més endavant intentaré buscar pàgines més fiables i que tractin el tema de l'ska i el reggae.